Home » Posts tagged 'vinya' (Page 2)

Tag Archives: vinya

Els amics de Béruges visiten Font de la Canya

Aquest matí ens han visitat els amics de la vila de Béruges (Vienne, França), poble agermanat amb Avinyonet del Penedès, que es troben aquests dies fent una estança al Penedès. Un grup de vora 50 persones de Béruges i d’Avinyonet han gaudit de l’excursió fins al jaciment i han conegut de primera mà les darreres novetats de la recerca científica. Volem agrair a tota la comissió d’agermanament d’Avinyonet  per l’organització de la visita, també al nostre col·lega Jean-Pierre Chabanne, gran coneixedor i entusiasta del món de l’arqueologia, i tota la gent de Béruges.

Merci et à la prochaine (a Béruges)!

Les Vitis de Font de la Canya arriben a VINSEUM

Ahir es va formalitzar el dipòsit definitiu d’un conjunt de 527 pinyols de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) conservats sota els efectes de la mineralització, recuperats dins la sitja SJ171 de la fase més antiga del jaciment de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), datada entre els anys 650-600 aC o primera edat del ferro.

Vitis vinifera ssp vinifera Font de la Canya (s. VII aC)
Cares ventrals, dorsals i laterals de llavors de Vitis vinifera ssp. vinifera mineralitzades de Font de la Canya, segle VII aC.

La sitja SJ171 de Font de la Canya

Aquesta sitja es va excavar durant la campanya arqueològica de l’any 2011. Prèviament, s’havia delimitat durant l’excavació de la sitja SJ132, l’any 2008, que la retalla parcialment. Es troba situada molt a prop de la zona d’hàbitat del segle III aC, concretament a la banda més septentrional.

Durant l’excavació es van documentar els següents nivells arqueològics:

UE1601: primer nivell de farciment format per ceràmiques a mà, fauna, carbons i una bossada de cendres, individualitzada per al seu posterior mostreig.

UE1648: segon nivell de farciment que conforma un con de direcció central, format per restes de matèria orgànica, cendres i fragments de solera de llar de foc.

UE1649: tercer i darrer nivell amb restes de ceràmica a mà i de solera de llar de foc, així com restes de carbons.

Anàlisi arqueobotànica (carpologia: llavors i fruits)

El mostreig de sediment de la sitja SJ171 s’ha dut a terme mitjançant una màquina de flotació de sediments arqueològics. La UE1601 no ha proporcionat cap resultat i la bossada de cendres només  restes antracològiques.

En canvi, les UE1648 i UE1649 es caracteritzen per la seva riquesa en material carpològic carbonitzat i, especialment, mineralitzat. S’han rentat un total de 115 litres de sediment: 1 litre de la bossada de cendres de la UE1601, 64 litres de la UE1648 i 50 litres de la UE1649. Posteriorment, les mostres s’ha transportat fins al laboratori per a la selecció i tria de les mateixes. Aquest procés ha permès recuperar alguns fragments de ceràmiques i de solera de llar de foc, així com les restes arqueozoològiques i antracològiques, en procés d’estudi.

Mesures (en mm) de 10 llavors de raïm mineralitzades:

UE Llargada Amplada Gruix Situació calaza
1648 4,88 3,77 3,06 2,34
1648 4,75 2,73 1,95 2,6
1648 4,88 3,06 2,02 2,28
1648 4,7 3,02 3,02 2,67
1648 3,51 2,73 2,02 1,5
1649 4,36 2,93 2,08 2,28
1649 4,23 2,6 1,63 2,15
1649 5,79 3,51 2,67 3,32
1649 4,49 3,19 1,95 2,08
1649 5,2 3,2 2,28 2,6

Pel que fa l’anàlisi carpològica, destaca la troballa d’un important conjunt de restes mineralitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera). Es tracta de la concentració carpològica més nombrosa de la fase del segle VII aC a tota Catalunya. A més de les llavors de raïm, s’han recuperat centenars de restes de sarments i peduncles de Vitis, llavors de figues (Ficus carica), centenars de fragments de matèria informe mineralitzada, copròlits d’ovelles i/o cabres i una vintena de crisàlides d’insectes, també sota els efectes de la mineralització. Aquest conjunt és característic d’un context de fossa sèptica. És probable que les restes fossin abocades a la sitja amb les deixalles fecals humanes i/o animals i amb les deixalles culinàries domèstiques (com indiquen les restes carbonitzades de cereals, lleguminoses i altres espècies en procés d’estudi).

La mineralització és un procés posdeposicional que conserva les llavors i fruits sota la forma d’esquelets de fosfat de calci. És freqüent recuperar restes mineralitzades en fosses, sitges, abocadors, etc. amortitzades amb sediment de tipus calcari, d’argila, sorra o llims. En contacte amb l’aigua, que transporta sals minerals, es produeix un procés de mineralització que permet que s’impregnin aquests esquelets a les parets cel·luloses de les restes vegetals. Quan la llavor es podreix l’esquelet es presenta com una rèplica exacte de la superfície de la resta.

Consideracions preliminars

Una vegada la sitja va deixar de complir la seva funció original (dipòsit de cereal) es va reutilitzar com abocador de deixalles i  fossa sèptica. La proximitat de la sitja SJ171 amb la zona d’hàbitat de Font de la Canya, suggereix que les restes documentades al seu interior provenen d’activitats domèstiques. Així, les restes de raïm es podrien haver consumit en forma de fruit fresc o sec i, posteriorment, llençat a la sitja dins dels excrements humans (la qual cosa va afavorir la mineralització). Per altra banda, no es pot descartar que les llavors de raïm i els centenars de sarments i branquetes de Vitis siguin el subproducte resultant d’una premsada de raïm, és a dir, la brisa. A la mateixa sitja s’han identificat sis llavors carbonitzades de raïm, una de les quals està aixafada o comprimida. A l’actualitat, s’està efectuant l’estudi definitiu del conjunt de materials arqueològics recuperats a la sitja.

La recerca arqueològica a Font de la Canya ha d’anar encaminada a ampliar el coneixement actual de la vinya i el vi a les diferents fases històriques del jaciment, especialment interessant la fase més antiga del segle VII aC. Paral·lelament, és necessari iniciar un programa d’estudis interdisciplinaris bioarqueològics (carpologia, antracologia, palinologia, arqueologia molecular, genètica, etc.) sobre diferents materials arqueològics (llavors, carbons de fusta, pol·len, àcid tartàric, etc.).

L’objectiu final ha de ser caracteritzar les primeres varietats de vinyes cultivades al territori, definir els sistemes de cultius emprats i experimentar amb els sistemes de premsat del raïm i l’elaboració del vi.  En definitiva, reproduir els mètodes i tècniques dels primers vitivinicultors del Penedès, combinant investigació científica i divulgació històrica.

Nou logotip de Font de la Canya

El nostre col·lega i col·laborador del projecte de Font de la Canya, l’enòleg Èric Enguita d’Artcava, ens ha dissenyat un nou logotip. Està inspirat en la decoració del cap del peveter amb representació de la deessa Demèter o Tanit. Representa tres grans de raïm i dues espigues de cereal. Us agrada?
 
Logo Font de la Canya
 
 
 

Tasques de manteniment al jaciment

Aquests dies hem aprofitat per a desbrossar d’herbes bona part del jaciment de la Font de la Canya. En Josep Romeu, probablement el millor maquinista del Penedès, ha fet una bona feinada. També hem ideat un modest espai per a seure…tot és començar!

Un exèrcit de rèpliques de la deessa Demèter Tanit s'apropa a Avinyonet del Penedès

Aquests dies l’arqueòloga i restauradora Aïda Alarcos de l’empresa de conservació i recreació del patrimoni arqueològic Artífex està en plena activitat! enfeinada en l’elaboració d’una vintena de rèpliques d’una de les peces més emblemàtiques de les darreres excavacions arqueològiques al jaciment ibèric de la Font de la Canya.

Cap a mitjans de febrer les peces ja hauran sortit del forn i seran presentades al públic. Aquest és un encàrrec de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès que comercialitzarà les rèpliques. De moment, us deixem unes imatges enviades per l’Aïda  on podeu veure el seu magnífic treball!

Nou tríptic d'informació d'Avinyonet del Penedès

Ja està aquí!
el nou tríptic d’informació am tota l’arquitectura, la cultura i el patrimoni d’Avinyonet del Penedès.  Tota la informació de les visites guiades i el taller ArqueoVitis a Font de la Canya. A més,  una relació dels bars i restaurants, cases de turisme rural, oci i aventura, comerços i, evidentment, els cellers!

El taller ArqueoVitis

Aquest passat dimecres dia 8 de gener, els monitors de la Ciutadella Ibèrica de Calafell van assistir a la visita del jaciment ibèric de Font de la Canya i van participar en el taller ArqueoVitis.

El taller, apte per a tot tipus de públic, reprodueix els mateixos passos de la investigació arqueològica per a recuperar restes petites no perceptibles a simple vista durant l’excavació. Primerament, s’ha de recollir el sediment durant l’excavació arqueològica, especialment en aquells nivells amb restes de deixalles produïdes pels ibers, com és el cas de les sitges durant la seva utilització secundària com abocadors. Aquest sediment es neteja amb l’ajuda d’una màquina de flotació, que permet separar les restes carbonitzades (carbons de fusta, llavors i fruits) de la resta de materials (fauna, ictiofauna, malacofauna, ceràmica, denes de collaret i altres restes petites).

A continuació, el sediment s’ha de triar per a poder classificar totes les restes i fer una valoració global sobre la riquesa de la mostra en estudi. Finalment, amb l’ajuda de diferents microscopis i atles de determinació, s’identifiquen les espècies vegetals a la que pertanyen les diverses llavors i fruits arqueològics. Aquesta disciplina s’anomena carpologia i forma part de l’arqueobotànica. Avui dia és difícil concebre una excavació arqueològica sense l’aplicació d’aquestes anàlisis, doncs són de vital importància per a conèixer i indagar en aspectes relacionats amb la dieta, l’agricultura i l’economia de les diferents cultures històriques.

El taller ArqueoVitis serveix per a reforçar la visita de la Font de la Canya i fer d’arqueòleg de laboratori. Gràcies als estudis carpològics, s’han trobat evidències que relacionen Font de la Canya amb el consum i l’elaboració del vi i la captació, gestió i emmagatzematge d’un notable ventall d’espècies de cereals.

Moltíssimes gràcies als amics de la Ciutadella Ibèrica de Calafell per compartir un matí emboirat d’arqueologia, ibers, llavors i raïm. Podeu consultar més informació sobre les visites i el taller aqui.

Aqui teniu un reportatge sobre el taller ArqueoVitis, publicat el dia 9 de gener de 2014 a l’Informatiu de Penedès TV.

Primera visita guiada "oficial" a Font de la Canya

El passat dia 21 de desembre es van iniciar de forma oficial les visites guiades i el taller ArqueoVitis a Font de la Canya, en el marc de la Fira del Gall de Vilafranca i les diverses activitats enoturístiques que oferia.  Un grup de visitants van conèixer de primera mà la recerca científica del jaciment ibèric de Font de la Canya: un centre de mercaderies i bressol del vi i la vinya al Penedès.
Us deixem algunes imatges de la visita d’en Miquel Moreno, un dels visitants a qui li agraïm la cessió de les fotografies. Recordeu que, si voleu visitar el jaciment, trobareu més informació aquí.