Home » Posts tagged 'VINSEUM'

Tag Archives: VINSEUM

Micromecenatge a la Font de la Canya

DATA PRESENTACIÓ: Dimecres 11 de maig de 2016

HORA: 12h

LLOC: Sala d’actes del Local d’Esquerres i Centre Interpretació Font de la Canya a Avinyó Nou  http://bit.ly/1SXrZwE

Amb l’assistència de Francesc Olivella director de la DO Penedès; Xavi Fornos director de Vinseum i Dani López codirector de la Font de la Canya. L’acte el presentarà Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.

Micromecenatge de cellers penedesencs per a la recerca arqueològica de la vinya i el vi al jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.

-Micromecenatge de cellers i institucions del territori per potenciar la recerca arqueològica de la vinya i el vi

-Dues modalitats possibles: col·laboració o patrocini

-El programa de recerca arqueològica durarà 5 anys (2016-2020)

-La recerca es focalitzarà en el celler/magatzem del segle III aC descobert l’any 2014

-Els treballs els realitzaran un equip d’arqueòlogues i arqueòlegs, i joves dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) que gestiona la cooperativa Actua

-La DO Penedès, Vinseum i l’equip d’arqueologia de Font de la Canya impulsen aquest projecte amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès

Micromecenatge Font de la Canya

En què consisteix el projecte?

Es tracta d’un programa de recerca arqueològica de cinc anys (2016-2020) que cerca la complicitat dels cellers penedesencs a través d’un micromecenatge al jaciment ibèric de la Font de la Canya. Es contempla l’excavació arqueològica del celler-magatzem del segle III aC i de l’hàbitat del segle VII aC, amb l’objectiu d’aportar llum sobre els inicis de la vinya i el vi al Penedès i a Catalunya.

El treball de camp, de laboratori i els estudis interdisciplinaris els realitzaran arqueòlegs professionals, estudiants d’arqueologia i un equip de joves del CRAE Toni Inglés de Vilobí del Penedès, gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Actua.

Quina és l’aportació dels cellers?

L’aportació es materialitza amb el contracte per cinc anys de compromís amb la recerca arqueològica i l’adquisició per part del celler i/o institució d’una de les següents modalitats:

MODALITAT COL·LABORACIÓ

Metacrilat de 150x120x30 mm que conté una rèplica exclusiva en fibra de vidre d’una llavor de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Aportació anual de 150 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 750 €)

MODALITAT PATROCINI

Vitrina de fusta i vidre dissenyada pel Vinseum que conté 2-3 llavors originals de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Disposa de llum LED interior i gel de sílice per a la correcta conservació de les llavors. Aportació anual de 1.000 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 5.000 €)

Quins són els beneficis?

-Col·laboració/patrocini del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona a la Font de la Canya, origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

-Entrega al celler i/o institució de la modalitat escollida, amb certificació arqueològica de Vinseum i Departament Cultura de la Generalitat de Catalunya.

-Obsequi d’un exemplar del llibre: Guia Arqueològica: Jaciment ibèric de la Font de la Canya: un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. Ed: LlopArt Impressions. 2015. 236 pp., color.

-Descompte del 20% en el preu d’entrada a la visita guiada la Font de la Canya i el taller ArqueoVitis, durant els cinc anys de durada del projecte.

-Dret d’assistència a la presentació dels resultats i l’entrega d’informe/dossier personalitzat anualment.

-Dret d’assistència i participació a la presentació de resultats finals del projecte, l’any 2020.

-Desgravació fiscal de l’aportació.

-Seguiment de l’evolució del projecte mitjançant plataforma EnoturismePenedès, Vinseum, Turisme Avinyonet i Font de la Canya (xarxes socials i web).


 

Comencen les excavacions arqueològiques

Entre els dies 4 i 31 de maig es durà a terme la 16à Campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès. L’objectiu de la present és la delimitació i excavació parcial de la zona 2, on se situa la zona hàbitat de la primera edat del ferro o preibèric (segle VII aC), la més antiga i desconeguda en la recerca arqueològica del jaciment i moment en què es documenta la introducció de la vinya i el vi al territori.

(més…)

L'excavació arqueològica de 2014 en imatges

La campanya d‘excavacions arqueològiques d’aquest estiu ha estat la més fructífera dels darrers anys. Més d’una cinquantena d’arqueòlegs, estudiants i col·laboradors de la comarca han participat en les tasques d’excavació i de laboratori. Moltes gràcies a tots i totes.

(més…)

Inici de la 15a Campanya d'excavacions arqueològiques 2014

El proper dilluns dia 4 d’agost comença la 15a campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment ibèric de Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès, un centre de mercaderies de l’antiguitat i l’origen de la vinya. Els treballs de recerca s’allargaran fins al dia 28 de setembre. Una quinzena d’estudiants, arqueòlegs i col·laboradors de la comarca estaran allotjats i treballaran a la casa de colònies de Sant Pere d’Avinyó durant aquests dos mesos de durada de les excavacions.

Enguany es continuarà amb la delimitació de la nova zona d’hàbitat del segle VII aC documentada l’any 2013, situada a la part sud del jaciment. També es continuarà l’excavació de la zona d’hàbitat o de treballs situada a la zona nord on, es probable, que es documenti el celler que va existir a Font de la Canya. Com és habitual es combinarà el treball de camp d’excavació amb el de laboratori que es durà a terme a la casa de colònies de Sant Pere d’Avinyó.

Les excavacions es duen a terme gràcies a les ajudes del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. També cal agrair el suport de la Universitat de Barcelona, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal de l’Alt Penedès i DO Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, VINSEUM, la cooperativa d’iniciativa social Actua, Finca La Gramanosa, Artcava, Caves Avinyó i Mas Comtal.

Aprofitem l’avinentesa per adjuntar-vos la informació del tercer concert amb lluna plena a Font de la Canya, el proper dissabte dia 9 d’agost en el marc de les excavacions arqueològiques, us hi esperem!

Vídeo Font de la Canya PenedèsTV
Vídeo notícia TV3 finals campanya 2013
Més informació:
fontdelacanya@gmail.com
www.fontdelacanya.cat
facebook: www.facebook.com/turofontdelacanya
twitter: twitter.com/fontdelacanya


Crèdits Font de la Canya
3er concert amb lluna plena 2014 a Font de la Canya, amb els Violiles i Artcava
Font de la Canya
segons diuen...va dir Anníbal el cartaginès

Les Vitis de Font de la Canya arriben a VINSEUM

Ahir es va formalitzar el dipòsit definitiu d’un conjunt de 527 pinyols de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) conservats sota els efectes de la mineralització, recuperats dins la sitja SJ171 de la fase més antiga del jaciment de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), datada entre els anys 650-600 aC o primera edat del ferro.

Vitis vinifera ssp vinifera Font de la Canya (s. VII aC)
Cares ventrals, dorsals i laterals de llavors de Vitis vinifera ssp. vinifera mineralitzades de Font de la Canya, segle VII aC.

La sitja SJ171 de Font de la Canya

Aquesta sitja es va excavar durant la campanya arqueològica de l’any 2011. Prèviament, s’havia delimitat durant l’excavació de la sitja SJ132, l’any 2008, que la retalla parcialment. Es troba situada molt a prop de la zona d’hàbitat del segle III aC, concretament a la banda més septentrional.

Durant l’excavació es van documentar els següents nivells arqueològics:

UE1601: primer nivell de farciment format per ceràmiques a mà, fauna, carbons i una bossada de cendres, individualitzada per al seu posterior mostreig.

UE1648: segon nivell de farciment que conforma un con de direcció central, format per restes de matèria orgànica, cendres i fragments de solera de llar de foc.

UE1649: tercer i darrer nivell amb restes de ceràmica a mà i de solera de llar de foc, així com restes de carbons.

Anàlisi arqueobotànica (carpologia: llavors i fruits)

El mostreig de sediment de la sitja SJ171 s’ha dut a terme mitjançant una màquina de flotació de sediments arqueològics. La UE1601 no ha proporcionat cap resultat i la bossada de cendres només  restes antracològiques.

En canvi, les UE1648 i UE1649 es caracteritzen per la seva riquesa en material carpològic carbonitzat i, especialment, mineralitzat. S’han rentat un total de 115 litres de sediment: 1 litre de la bossada de cendres de la UE1601, 64 litres de la UE1648 i 50 litres de la UE1649. Posteriorment, les mostres s’ha transportat fins al laboratori per a la selecció i tria de les mateixes. Aquest procés ha permès recuperar alguns fragments de ceràmiques i de solera de llar de foc, així com les restes arqueozoològiques i antracològiques, en procés d’estudi.

Mesures (en mm) de 10 llavors de raïm mineralitzades:

UE Llargada Amplada Gruix Situació calaza
1648 4,88 3,77 3,06 2,34
1648 4,75 2,73 1,95 2,6
1648 4,88 3,06 2,02 2,28
1648 4,7 3,02 3,02 2,67
1648 3,51 2,73 2,02 1,5
1649 4,36 2,93 2,08 2,28
1649 4,23 2,6 1,63 2,15
1649 5,79 3,51 2,67 3,32
1649 4,49 3,19 1,95 2,08
1649 5,2 3,2 2,28 2,6

Pel que fa l’anàlisi carpològica, destaca la troballa d’un important conjunt de restes mineralitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera). Es tracta de la concentració carpològica més nombrosa de la fase del segle VII aC a tota Catalunya. A més de les llavors de raïm, s’han recuperat centenars de restes de sarments i peduncles de Vitis, llavors de figues (Ficus carica), centenars de fragments de matèria informe mineralitzada, copròlits d’ovelles i/o cabres i una vintena de crisàlides d’insectes, també sota els efectes de la mineralització. Aquest conjunt és característic d’un context de fossa sèptica. És probable que les restes fossin abocades a la sitja amb les deixalles fecals humanes i/o animals i amb les deixalles culinàries domèstiques (com indiquen les restes carbonitzades de cereals, lleguminoses i altres espècies en procés d’estudi).

La mineralització és un procés posdeposicional que conserva les llavors i fruits sota la forma d’esquelets de fosfat de calci. És freqüent recuperar restes mineralitzades en fosses, sitges, abocadors, etc. amortitzades amb sediment de tipus calcari, d’argila, sorra o llims. En contacte amb l’aigua, que transporta sals minerals, es produeix un procés de mineralització que permet que s’impregnin aquests esquelets a les parets cel·luloses de les restes vegetals. Quan la llavor es podreix l’esquelet es presenta com una rèplica exacte de la superfície de la resta.

Consideracions preliminars

Una vegada la sitja va deixar de complir la seva funció original (dipòsit de cereal) es va reutilitzar com abocador de deixalles i  fossa sèptica. La proximitat de la sitja SJ171 amb la zona d’hàbitat de Font de la Canya, suggereix que les restes documentades al seu interior provenen d’activitats domèstiques. Així, les restes de raïm es podrien haver consumit en forma de fruit fresc o sec i, posteriorment, llençat a la sitja dins dels excrements humans (la qual cosa va afavorir la mineralització). Per altra banda, no es pot descartar que les llavors de raïm i els centenars de sarments i branquetes de Vitis siguin el subproducte resultant d’una premsada de raïm, és a dir, la brisa. A la mateixa sitja s’han identificat sis llavors carbonitzades de raïm, una de les quals està aixafada o comprimida. A l’actualitat, s’està efectuant l’estudi definitiu del conjunt de materials arqueològics recuperats a la sitja.

La recerca arqueològica a Font de la Canya ha d’anar encaminada a ampliar el coneixement actual de la vinya i el vi a les diferents fases històriques del jaciment, especialment interessant la fase més antiga del segle VII aC. Paral·lelament, és necessari iniciar un programa d’estudis interdisciplinaris bioarqueològics (carpologia, antracologia, palinologia, arqueologia molecular, genètica, etc.) sobre diferents materials arqueològics (llavors, carbons de fusta, pol·len, àcid tartàric, etc.).

L’objectiu final ha de ser caracteritzar les primeres varietats de vinyes cultivades al territori, definir els sistemes de cultius emprats i experimentar amb els sistemes de premsat del raïm i l’elaboració del vi.  En definitiva, reproduir els mètodes i tècniques dels primers vitivinicultors del Penedès, combinant investigació científica i divulgació històrica.