Home » Posts tagged 'Universitat de Barcelona'

Tag Archives: Universitat de Barcelona

Jornades de portes obertes al DO Vinífera

Aquest diumenge dia 17, en el marc de la tercera edició del mercat al carrer (Street Market) d’Avinyonet del #Penedès, s’obriran les portes del Centre d’Interpretació del jaciment ibèric de la Font de la Canya. L’exposició permanent porta el títol de DO Vínifera. Tracta principalment sobre la història d’aquest centre de mercaderies i l’arqueologia de la vinya i el vi. Més de 150 peces arqueològiques exposades per primera vegada al públic.
El Centre estarà obert de les 10:00 a les 14:00 ininterrompudament perquè tothom qui vulgui pugui visitar-lo i veure el resultat de les tres fases d’execució que s’hi han dut a terme durant els anys 2015, 2016 i 2017 i que han estat produïdes per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Fons europeus (FEDER) i la Diputació de Barcelona. Les dues últimes fases han estat encarregades a la Cooperativa Arqueovitis que és qui també en farà les visites guiades a partir del gener del proper 2018.
A més de l’horari d’obertura, a les 11:00 i a les 13:00 es duran a terme dues visites guiades per a qui vulgui saber una mica més de l’origen del vi al Penedès i dels tresors que amaga el Jaciment de la Font de la Canya, molts dels quals els podem trobar en aquest centre. Les visites seran dirigides per la Cooperativa Arqueovitis.

Diumenge, 17 desembre de 2017
De 10:00 a 14:00
c/ Carme, 1 bis Avinyó Nou
08793
Avinyonet del Penedès
Servei de cultura, joventut i turisme
Local social municipal d’Avinyó Nou
93 897 00 00 ext 4


 
 

Excavació arqueològica a la Font de la Canya

Avui dilluns dia 9 s’han iniciat les tasques d’excavació arqueològica a la Font de la Canya, que s’allargaran fins el dia 20 d’octubre. Un dels objectius és finalitzar l’excavació arqueològica de la zona 1, on es troben els recintes del segle III aC, per integrar-los a l’itinerari de visita del jaciment.

Un altre objectiu és preparar la zona 2, on se situen els recintes més antics del segle VII aC, de cara al següent període quadriennal d’excavacions arqueològiques entre el 2018 i 2021. Per procedir a la seva futura excavació, enguany es continuen els treballs d’extracció del sediment aportat als anys 70 del segle passat, amb l’ajuda de maquinària. L’excavació d’aquestes cases permetrà, en un futur pròxim, conèixer de primera mà com vivia i s’organitzava la primera comunitat de vitivinicultors del Penedès.

Un cop finalitzats els treballs d’excavació, la major part dels esforços s’invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics com els molins fariners.

La Font de la Canya participa a la Ruta dels Ibers que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya per aquest proper cap de setmana. Dissabte 14 d’octubre a les 11h s’oferirà una visita a la Font de la Canya per conèixer les darreres troballes de les excavacions arqueològiques i un tast de vins al mateix jaciment. Activitat gratuïta. No cal inscripció.

La recerca a la Font de la Canya és possible gràcies a les subvencions del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i la Diputació de Barcelona. Així mateix, compta amb el suport de la cooperativa ArqueoVitis, l’empresa Mon Iber Rocs i la Finca la Gramanosa.

Un àpat després d’enterrar a un noi?

La Sitja 204 de la Font de la Canya va posar al descobert la deposició primària d’un individu jove (10-11 anys) possiblement de sexe masculí (l’estudi antropològic va ser dut a terme per l’arqueòloga Marta Merino). És aquesta la raó que ens hem de preguntar si les restes faunístiques van ser processades d’alguna manera especial.

L’estudi de la fauna ha permès conèixer que l’espectre faunístic segueix la representació habitual en aquesta cronologia i en aquest jaciment, dominada per la tríada domèstica (bous, ovelles, cabres i porcs). L’absència d’elements esquelètics sencers i en connexió anatòmica, llevat el tronc d’un caprí (ovella o cabra) fa pensar que les restes òssies recuperades són el rebuig de pràctiques alimentàries; i en cap cas, van ser tenir el mateix tractament que la inhumació de la mateixa sitja. De fet, així ho evidencia el fet que més d’una quarta part dels ossos hagin estat bullits. Cal destacar que en bous i porcs destaquen els elements pertanyents al cap.

Gràcies a aquest estudi hem pogut saber també que els ossos d’origen animal va ser llençats després de la deposició de l’individu, possiblement com a conseqüència d’un àpat que hauria tingut lloc després d’inhumar al jove. Aquesta dada pot venir confirmada pel fet que les restes òssies de mamífers es van localitzar just al nivell superior de la inhumació, i per la pràctica absència de mossegades per part de carnívors o altres agents.

A la recerca d'allò que no es veu

A la campanya arqueològica del mes de maig del 2016, hem realitzat una neteja de sediments paral·lela als treballs d’excavació. Amb la qual, recuperem petits fragments ceràmics, metàl·lics, ossis i lítics que durant l’excavació passen desapercebuts per la seva petita mida. Per recuperar aquestes restes hem utilitzat el sistema de flotació, en el qual una cuba s’omple d’aigua i es col·loca una malla a l’interior. En aquesta cuba s’introdueixen les terres extretes de l’excavació, descendent al fons tota la terra menor a 1 mm de diàmetre. A la malla queden les restes majors a 1 mm, de les quals separem les restes amb un interès arqueològic. Al col·locar les terres en aigua, les restes orgàniques floten. Per poder recuperar-les, apliquem una corrent d’aigua contínua a la cuba on trobem les terres, i a la sortida d’aquesta aigua col·loquem una columna de garbells on queden les restes orgàniques, principalment carbons i llavors. Ambdues són molt útils per realitzar estudis sobre l’agricultura i l’alimentació dels habitants del Turó Font de la Canya en antiguitat. És gràcies a aquests tipus de restes que s’ha pogut documentar els primers indicis de cultiu de raïm i elaboració de vi a Catalunya. Aquests treballs s’han pogut realitzar gràcies a les infraestructures disponibles a Sant Pere d’Avinyó, on comptem amb una zona preparada per fer aquestes feines.

Durant la campanya s’han pogut tractar per aquest mètode un gran volum de terres, gairebé 2000 litres. Gràcies a aquest treball hem pogut recuperar un gran nombre de restes ceràmiques, metàl·liques, òssies i lítiques, a més de nombroses llavors de cereals, que ens aporten informació sobre les activitats econòmiques i comercials que s’efectuaven al jaciment.


 

La restauració arqueològica

Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.

Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.

Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.

Micromecenatge a la Font de la Canya

DATA PRESENTACIÓ: Dimecres 11 de maig de 2016

HORA: 12h

LLOC: Sala d’actes del Local d’Esquerres i Centre Interpretació Font de la Canya a Avinyó Nou  http://bit.ly/1SXrZwE

Amb l’assistència de Francesc Olivella director de la DO Penedès; Xavi Fornos director de Vinseum i Dani López codirector de la Font de la Canya. L’acte el presentarà Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.

Micromecenatge de cellers penedesencs per a la recerca arqueològica de la vinya i el vi al jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.

-Micromecenatge de cellers i institucions del territori per potenciar la recerca arqueològica de la vinya i el vi

-Dues modalitats possibles: col·laboració o patrocini

-El programa de recerca arqueològica durarà 5 anys (2016-2020)

-La recerca es focalitzarà en el celler/magatzem del segle III aC descobert l’any 2014

-Els treballs els realitzaran un equip d’arqueòlogues i arqueòlegs, i joves dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) que gestiona la cooperativa Actua

-La DO Penedès, Vinseum i l’equip d’arqueologia de Font de la Canya impulsen aquest projecte amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès

Micromecenatge Font de la Canya

En què consisteix el projecte?

Es tracta d’un programa de recerca arqueològica de cinc anys (2016-2020) que cerca la complicitat dels cellers penedesencs a través d’un micromecenatge al jaciment ibèric de la Font de la Canya. Es contempla l’excavació arqueològica del celler-magatzem del segle III aC i de l’hàbitat del segle VII aC, amb l’objectiu d’aportar llum sobre els inicis de la vinya i el vi al Penedès i a Catalunya.

El treball de camp, de laboratori i els estudis interdisciplinaris els realitzaran arqueòlegs professionals, estudiants d’arqueologia i un equip de joves del CRAE Toni Inglés de Vilobí del Penedès, gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Actua.

Quina és l’aportació dels cellers?

L’aportació es materialitza amb el contracte per cinc anys de compromís amb la recerca arqueològica i l’adquisició per part del celler i/o institució d’una de les següents modalitats:

MODALITAT COL·LABORACIÓ

Metacrilat de 150x120x30 mm que conté una rèplica exclusiva en fibra de vidre d’una llavor de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Aportació anual de 150 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 750 €)

MODALITAT PATROCINI

Vitrina de fusta i vidre dissenyada pel Vinseum que conté 2-3 llavors originals de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Disposa de llum LED interior i gel de sílice per a la correcta conservació de les llavors. Aportació anual de 1.000 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 5.000 €)

Quins són els beneficis?

-Col·laboració/patrocini del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona a la Font de la Canya, origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

-Entrega al celler i/o institució de la modalitat escollida, amb certificació arqueològica de Vinseum i Departament Cultura de la Generalitat de Catalunya.

-Obsequi d’un exemplar del llibre: Guia Arqueològica: Jaciment ibèric de la Font de la Canya: un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. Ed: LlopArt Impressions. 2015. 236 pp., color.

-Descompte del 20% en el preu d’entrada a la visita guiada la Font de la Canya i el taller ArqueoVitis, durant els cinc anys de durada del projecte.

-Dret d’assistència a la presentació dels resultats i l’entrega d’informe/dossier personalitzat anualment.

-Dret d’assistència i participació a la presentació de resultats finals del projecte, l’any 2020.

-Desgravació fiscal de l’aportació.

-Seguiment de l’evolució del projecte mitjançant plataforma EnoturismePenedès, Vinseum, Turisme Avinyonet i Font de la Canya (xarxes socials i web).


 

Els ramats de la Font de la Canya: transhumància a l’edat del ferro?

‘Som el que mengem’ cada cop té més sentit. A partir d’anàlisis químiques de l’esmalt de les dents hem pogut saber què menjaven i d’on venien 7 ovelles trobades a les sitges d’epoca ibèrica del jaciment de Font de la Canya.

Els resultats d’aquest estudi pilot, encapçalat per la Dra. Silvia Valenzuela i Sergio Jiménez (responsables de l’arqueozoologia a Font de la Canya), publicat a la revista Journal of Archaeological Science Reports, mostren que les ovelles van créixer a les immediacions del jaciment, i que segurament no van transhumar cap a altres zones com el Garraf o la plana central.

La seva dieta era sobretot estacional, probablement amb una aportació de mill a l’estiu. Saber això és possible gràcies als elements químics de carboni, oxigen i estronci, que tots els animals incorporem al nostre organisme a partir dels aliments i l’aigua que ingerim. Actualment s’està ampliant el número de dents analitzades i, properament, podrem donar més detalls sobre la dieta i l’origen de les ovelles de la Font de la Canya, un centre de mercaderies d’època ibèrica al bell mig del Penedès.


 

La guia arqueològica es presenta a Vilanova i la Geltrú

Presentació del llibre nº 200 de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Penedesencs: La Font de la Canya. Guia arqueològica.

Dissabte 17 d’octubre
Vilanova i la Geltrú
Masia Cabanyes
12 del migdia

La presentació anirà a càrrec dels autors i de Magí Miret i Mestre, arqueòleg territorial de Barcelona (entre altres, de les comarques Alt Penedès i Garraf), Direcció General de Patrimoni, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració del Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. En conveni amb el Consell Comarcal del Garraf.

Us hi esperem!

Geoarqueologia i micromorfologia a Font de la Canya

L’any 2014, es van començar una serie d’anàlisis basats en l’estudi dels sòls, geoarqueologia i micromorfologia al jaciment de la Font de la Canya. Des de llavors a cada campanya d’excavació es recullen un seguit de mostres que després són estudiades a la Universitat de Barcelona.

L’anàlisi de micromorfologia consisteix en l’estudi dels sediments a escala microscòpica; és a dir, en l’observació de làmines primes mitjançant el microscopi. La seva aportació més important és que ens permet descriure els components dels quals està format el sòl i les seves relacions. Tanmateix, ens permet distingir el seu origen natural o antròpic, és a dir, que ha estat produit per la influència de l’activitat humana. Així, el rebliment de cada jaciment és conseqüència directa d’unes aportacions sedimentàries i uns processos que han anat perfilant el dipòsit. Podríem descriure la micromorfologia com una microexcavació.

L’estudi d’aquestes mostres aportarà llum sobre les diferents estances i estructures del jaciment, per seguir coneixent aspectes de la vida dels antics habitants de la Font de la Canya.

Darrera de cada excavació, es decideix quines mostres poden resultar interessants per la recerca, es recullen mitjançant benes de guix per tal que els blocs de sediment no és facin malbé i les seves estructures internes arribin intactes al laboratori. Un cop al laboratori, es fa un primer estudi del bloc i s’envien al Servei de Micromorfologia i Anàlisi d’Imatge de la Universitat de Lleida. Al Servei es realitzen diferents tractaments específics, els  tallen i els fan làmines primes que després la Xana estudiarà al microscopi.

La Xana és la responsable de la recollida i de l’estudi de les mostres. L’anàlisi d’aquestes, forma part de la seva tesi doctoral que dirigeix la Dra. Mercè Bergadà especialista en el tema i pertanyent al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB).

Recerca de la cuina ancestral penedesenca

La recerca arqueològica no ha cessat a la Font de la Canya durant l’estiu. Un equip d’arqueòlegs ha iniciat la classificació, el dibuix tècnic i l’estudi de la indústria lítica recuperada durant les excavacions arqueològiques. Són estris fets amb diferents tipus de pedra de grans i petites dimensions, com els molins, les mans de molí, els taps d’àmfora, els esmoladors, nuclis i ascles de sílex, els polidors, les destrals, els morters i les mans de morters, etc.

(més…)