Home » Posts tagged 'restauracio arqueologica'

Tag Archives: restauracio arqueologica

Més de 250 litres de vi cossetà!

Des de dilluns 22 d’agost, tres estudiants del Grau de Conservació – Restauració de la Universitat de Barcelona, estan realitzant pràctiques amb nosaltres, treballant amb objectes ceràmics originals recuperats a la sitja 169 del segle III aC, una de les més exuberants de la Font de la Canya. Unes peces que s’incorporaran a les que ja estan restaurades i exposades al nou Centre d’Interpretació DO Vinífera, a Avinyonet del Penedès.

Es tracta d’un conjunt de 9 àmfores o contenidors per a transportar i emmagatzemar principalment vi, però també altres productes. Cada àmfora contindria uns 25-30 litres de vi. Una llàstima no poder degustar una mica dels més de 250 litres de vi que contenien aquests recipients!

Arqueologia de la mort

A la campanya arqueològica del present any, es va documentar el segon enterrament a la Font de la Canya. L’excavació i documentació del qual va anar a càrrec de la Marta Merino, l’antropòloga del projecte!

Aquest enterrament es va registrar a l’interior d’una sitja envoltat per una gran quantitat de tovots i molt material orgànic (llavors i carbons). El cos es trobava col·locat amb cura a un dels laterals i cobert parcialment per diversos tovots.

Pel que fa al propi cos sabem que es tractava d’una persona de sexe masculí d’entre 8 i 9 anys i pels seus ossos llargs (húmer, cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné) i que mesurava al voltant de 1,38 cm d’alçada.

A través de l’estudi, que actualment s’està cursant, comencem a conèixer altres dades com, per exemple, que patia anèmia (falta de ferro) i que en un moment de la seva vida va patir malnutrició, malalties que deixen diferents marques en els ossos i a les dents.

A mesura que avanci l’estudi antropològic es podran anar desvetllant més dades sobre aquest nen que va habitar Font de la Canya durant el període conegut com primera edat del ferro i que avarca aproximadament els segles VII-VI aC.

La restauració arqueològica

Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.

Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.

Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.