Home » Posts tagged 'penedès' (Page 2)
Tag Archives: penedès
Presentació de la guia arqueològica al CCAP
Dijous 1 d’octubre
Vilafranca del Penedès
Sala d’Actes del Consell Comarcal
2/4 de 8 del vespre
La presentació anirà a càrrec dels autors i de Núria Molist, arqueòloga, membre de la secció d’arqueologia de l’IEP, d’Albert Tubau, president de l’IEP, i de Francesc Olivella, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Amb la col·laboració del Centre d’Estudis Cossetans, amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès.
En conveni amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Us hi esperem!
Les txalapartes triomfen als Concerts de la Font de la Canya
La Tarragonako Txalaparta Eskola va entusiasmar un centenar de persones a la terrassa de la Casa de Colònies de Sant Pere d’Avinyó per gaudir d’una vetllada bascocatalana. La formació, amb 7 músics, va oferir una primera part en la qual va presentar la història d’aquest instrument tradicional del País Basc i dels seus principals txalapartaris.
Nous suports informatius
Avui s’ha fet la presentació a l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès dels nous quadriptics de la Font de la Canya. S’han editat en català, castellà, anglès i francès i contenen la nova planta arqueològica i l’itinerari de visita.
Visita i tallers als infants i adolescents del Crae Toni Inglès
Aquests dies els nens i les nenes del Crae Toni Inglès, situat a les rodalies de Vilafranca del Penedès i gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Actua, estan de colònies d’estiu a l’entorn de l’església de Sant Pere d’Avinyó. Per tal d’apropar la cultura dels ibers de la Font de la Canya es va realitzar una visita guiada amb l’objectiu de donar a conèixer les darreres novetats de les excavacions.
Èxit del primer concert
Inoblidable, màgica, alegre, plena, fantàstica…
Així descriu el públic l’experiència viscuda al primer concert de la Font de la Canya, amb el guitarrista i compositor Mario Mas, veí del municipi d’Avinyonet del Penedès, l’11 de juliol passat. En un concert acústic i de proximitat, a la façana de la casa de colònies de Sant Pere d’Avinyó, el músic va presentar un repertori variat i emotiu dels seus compositors de referència en la guitarra popular. Així, es van escoltar Soleares caña, Siguiriyas, Bulerias, Alegríasamb algunes variacions de Manolo de Huelva i Javier Molina, entre altres, Los puertos (Sabicas) i la mundialment famosa Candilejas per cloure la primera part.
Nou camí d'accés al jaciment
Aquests dies s’han iniciat les obres de condicionament d’un nou camí d’accés a la Font de la Canya. Aquest s’inicia dins el pàrquing de la Masia Can Batlle-ArtCava, creua el torrent de la Font de la Canya i arriba al mateix jaciment. Això permetrà accedir a peu des d’Avinyó Nou, capital administrativa d’Avinyonet del Penedès, fins al jaciment i la casa de colònies de Sant Pere d’Avinyó. El treballs van a càrrec de la Finca la Gramanosa, propietària dels terrenys on s’ubica el jaciment i un dels principals col·laboradors del projecte, i compten amb el suport de la Masia Can Batlle-ArtCava i la direcció de Font de la Canya.
Un tresor al Penedès
L’any 2007 es va excavar la sitja 123 amortitzada a la segona meitat del segle VII aC. Es va identificar un únic nivell de rebliment format per argiles amb abundant matèria orgànica, material constructiu i un centenar de fragments de ceràmica a mà. En el fons de l’estructura va aparèixer un conjunt d’objectes metàl·lics in situ de funcions diverses i amb un origen insòlit. L’anàlisi d’aquest tresor ens proporcionarà la possibilitat d’endinsar-nos cap a la complexitat social d’aquests primers habitants de Font de la Canya i fer una pinzellada als costums cultuals i personals d’aquest grup humà. Les interaccions comercials terrestres d’aquestes comunitats hallstàttiques a tota Europa queda patent per la identificació d’unes peces d’origen cèltic tant divers i llunyà com les regions bàltiques, els Alps suïssos i austríacs, França oriental i nord d’Itàlia.
Entre les peces del tresor, avui us presentem un parell de penjolls de rodetes. Són penjolls circulars plans amb una creu solar inserida a l’interior. Aquests elements solen anar situats a la part distal d’un entramat d’anelles formant un complex collar. Se li atribueix una significació d’amulet probablement dedicat al culte solar. D’aquests elements no hi han paral·lels propers que coneguem. En efecte, són penjolls característics dels grups culturals hallstàttics jurassians, de la zona franco-suïssa del massís de la Jura i el Plateau suís; la vall del riu Aar i el llac de Neuchâtel al riu Roina. Per exemple, ens referim als exemplars de les necròpolis tumulars de Pontarlier (Doubs, França), Gürzelen (Berna, Suïssa), Subingen (Solothurn, Suïssa) i Aarwangen (Berna, Suïssa). Aquests elements delimitats al grup cultural hallstàttic de Jura formen part de rics conjunts de materials apareguts en tombes tumulars en la fase coneguda com a hallstatt mitjà i final a França o hallstatt D1 i D2 a Europa central, compresa entre el 620 i el 450 aC.
Text: R. Jornet, Cordirector de Font de la Canya (Món Iber Rocs-UB)
Fotografia: R. Maroto (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya)