Home » Posts tagged 'font de la canya' (Page 2)

Tag Archives: font de la canya

Armant àmfores de vins penedesencs

Paciència i més paciència, no hi ha secrets ni fórmules màgiques. La restauració arqueològica requereix d’un treball extremadament laboriós que serveix per garantir la conservació del patrimoni arqueològic. Esdevé una peça bàsica de qualsevol projecte integral de recerca arqueològica.

Aquests dies un equip de restauradores del Grau de Conservació i Restauració de la Universitat de Barcelona –la Raquel Freixas, la Lucía Martínez i l’Irene Cazalla- treballen incansablement, juntament amb la Mireia Sabaté, en la restauració d’àmfores o recipients per conservar i transportar el vi.

Nou àmfores del segle III aC trobades al dipòsit votiu de la sitja de la deessa de la fertilitat i la fecunditat, que aniran contingudes al Centre d’Interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA, previst inaugurar a la primavera de 2017.

A la recerca d'allò que no es veu

A la campanya arqueològica del mes de maig del 2016, hem realitzat una neteja de sediments paral·lela als treballs d’excavació. Amb la qual, recuperem petits fragments ceràmics, metàl·lics, ossis i lítics que durant l’excavació passen desapercebuts per la seva petita mida. Per recuperar aquestes restes hem utilitzat el sistema de flotació, en el qual una cuba s’omple d’aigua i es col·loca una malla a l’interior. En aquesta cuba s’introdueixen les terres extretes de l’excavació, descendent al fons tota la terra menor a 1 mm de diàmetre. A la malla queden les restes majors a 1 mm, de les quals separem les restes amb un interès arqueològic. Al col·locar les terres en aigua, les restes orgàniques floten. Per poder recuperar-les, apliquem una corrent d’aigua contínua a la cuba on trobem les terres, i a la sortida d’aquesta aigua col·loquem una columna de garbells on queden les restes orgàniques, principalment carbons i llavors. Ambdues són molt útils per realitzar estudis sobre l’agricultura i l’alimentació dels habitants del Turó Font de la Canya en antiguitat. És gràcies a aquests tipus de restes que s’ha pogut documentar els primers indicis de cultiu de raïm i elaboració de vi a Catalunya. Aquests treballs s’han pogut realitzar gràcies a les infraestructures disponibles a Sant Pere d’Avinyó, on comptem amb una zona preparada per fer aquestes feines.

Durant la campanya s’han pogut tractar per aquest mètode un gran volum de terres, gairebé 2000 litres. Gràcies a aquest treball hem pogut recuperar un gran nombre de restes ceràmiques, metàl·liques, òssies i lítiques, a més de nombroses llavors de cereals, que ens aporten informació sobre les activitats econòmiques i comercials que s’efectuaven al jaciment.


 

La restauració arqueològica

Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.

Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.

Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.

Micromecenatge a la Font de la Canya

DATA PRESENTACIÓ: Dimecres 11 de maig de 2016

HORA: 12h

LLOC: Sala d’actes del Local d’Esquerres i Centre Interpretació Font de la Canya a Avinyó Nou  http://bit.ly/1SXrZwE

Amb l’assistència de Francesc Olivella director de la DO Penedès; Xavi Fornos director de Vinseum i Dani López codirector de la Font de la Canya. L’acte el presentarà Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.

Micromecenatge de cellers penedesencs per a la recerca arqueològica de la vinya i el vi al jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.

-Micromecenatge de cellers i institucions del territori per potenciar la recerca arqueològica de la vinya i el vi

-Dues modalitats possibles: col·laboració o patrocini

-El programa de recerca arqueològica durarà 5 anys (2016-2020)

-La recerca es focalitzarà en el celler/magatzem del segle III aC descobert l’any 2014

-Els treballs els realitzaran un equip d’arqueòlogues i arqueòlegs, i joves dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) que gestiona la cooperativa Actua

-La DO Penedès, Vinseum i l’equip d’arqueologia de Font de la Canya impulsen aquest projecte amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès

Micromecenatge Font de la Canya

En què consisteix el projecte?

Es tracta d’un programa de recerca arqueològica de cinc anys (2016-2020) que cerca la complicitat dels cellers penedesencs a través d’un micromecenatge al jaciment ibèric de la Font de la Canya. Es contempla l’excavació arqueològica del celler-magatzem del segle III aC i de l’hàbitat del segle VII aC, amb l’objectiu d’aportar llum sobre els inicis de la vinya i el vi al Penedès i a Catalunya.

El treball de camp, de laboratori i els estudis interdisciplinaris els realitzaran arqueòlegs professionals, estudiants d’arqueologia i un equip de joves del CRAE Toni Inglés de Vilobí del Penedès, gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Actua.

Quina és l’aportació dels cellers?

L’aportació es materialitza amb el contracte per cinc anys de compromís amb la recerca arqueològica i l’adquisició per part del celler i/o institució d’una de les següents modalitats:

MODALITAT COL·LABORACIÓ

Metacrilat de 150x120x30 mm que conté una rèplica exclusiva en fibra de vidre d’una llavor de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Aportació anual de 150 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 750 €)

MODALITAT PATROCINI

Vitrina de fusta i vidre dissenyada pel Vinseum que conté 2-3 llavors originals de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Disposa de llum LED interior i gel de sílice per a la correcta conservació de les llavors. Aportació anual de 1.000 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 5.000 €)

Quins són els beneficis?

-Col·laboració/patrocini del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona a la Font de la Canya, origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

-Entrega al celler i/o institució de la modalitat escollida, amb certificació arqueològica de Vinseum i Departament Cultura de la Generalitat de Catalunya.

-Obsequi d’un exemplar del llibre: Guia Arqueològica: Jaciment ibèric de la Font de la Canya: un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. Ed: LlopArt Impressions. 2015. 236 pp., color.

-Descompte del 20% en el preu d’entrada a la visita guiada la Font de la Canya i el taller ArqueoVitis, durant els cinc anys de durada del projecte.

-Dret d’assistència a la presentació dels resultats i l’entrega d’informe/dossier personalitzat anualment.

-Dret d’assistència i participació a la presentació de resultats finals del projecte, l’any 2020.

-Desgravació fiscal de l’aportació.

-Seguiment de l’evolució del projecte mitjançant plataforma EnoturismePenedès, Vinseum, Turisme Avinyonet i Font de la Canya (xarxes socials i web).


 

Penúltima presentació de la guia de la Font de la Canya

Si no vas poder assistir a la presentació de la guia a Sant Pere d’Avinyó, a Vilafranca del Penedès, a Vilanova i la Geltrú o a Calafell, ara ho pots fer a la llibreria Malvasia de Llibres de Sitges (c/ Espatller, 20).

L’acte tindrà lloc el proper divendres 22 de gener a dos quarts de vuit del vespre.

La presentació anirà a càrrec dels autors; de Joan Garcia Targa, arqueòleg; d’Albert Tubau, president de l’IEP i d’Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.

Us hi esperem!

Construcció d'una rèplica de la premsa de vi

Aquests dies en Ramon L. Mañé, de Pedres Naturals Mayal de Calafell, ha construït una rèplica en pedra de la base de premsa per a fer vi de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès. Formarà part de la reconstrucció d’un celler d’època ibèrica que contindrà el centre d’interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA. Us deixem algunes imatges del mestre Ramon treballant al seu taller i del procés de construcció. Bon Nadal!

Silenci! Previnguts….acció!

El passat dissabte dia 5 la Ciutadella ibèrica de Calafell va ser l’escenari de la gravació d’un documental pel Centre d’interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA, actualment en fase de construcció. Una trentena de persones del món de l’arqueologia, la didàctica i altres ciències socials, van ser protagonistes de diferents escenificacions de la vida quotidiana de la cultura del ibers, amb el vi com a fil conductor.


El vi en el comerç de béns de prestigi, en el món simbòlic i de les creences, en les festivitats col·lectives…..un element de cohesió social.
Moltes gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració, a l’Equip de Reconstrucció Històrica Ibercalafell, els tècnics d’Aerocat i als treballadors de Calafell Històric.

Font de la Canya en virtual

Darrerament s’ha produït una autèntica revolució gràcies a l’ús quotidià de dispositius mòbils (smartphones, tablets i phablets), accedint a un ampli ventall d’informació que permet, entre altres, acostar-nos a indrets llunyans en el temps i l’espai.

Des del punt de vista patrimonial i arqueològic, s’ha començat a utilitzar aquestes noves aplicacions, per exemple, per fer més atractiva l’educació de les ciències socials introduint nous plantejaments en la visualització del patrimoni.

Actualment la Roser Escuer i en Joan Bernal, arqueòlegs de l’equip de recerca de la Font de la Canya, treballen en la recreació en 3D de la zona 1, on es troben els habitacles destinats als treballs de gestió i emmagatzematge, del segle III aC amb l’objectiu de mostrar com era la vida quotidiana dins aquest centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica.

La recreació en 3D s’inclourà dins d’una App, que integrarà la visita tant del jaciment arqueològic com del Centre d’Interpretació de la Font de la Canya a Avinyó nou, Avinyonet del Penedès.

Visualitzar visor 3D recinte 2 skechfab

Geoarqueologia i micromorfologia a Font de la Canya

L’any 2014, es van començar una serie d’anàlisis basats en l’estudi dels sòls, geoarqueologia i micromorfologia al jaciment de la Font de la Canya. Des de llavors a cada campanya d’excavació es recullen un seguit de mostres que després són estudiades a la Universitat de Barcelona.

L’anàlisi de micromorfologia consisteix en l’estudi dels sediments a escala microscòpica; és a dir, en l’observació de làmines primes mitjançant el microscopi. La seva aportació més important és que ens permet descriure els components dels quals està format el sòl i les seves relacions. Tanmateix, ens permet distingir el seu origen natural o antròpic, és a dir, que ha estat produit per la influència de l’activitat humana. Així, el rebliment de cada jaciment és conseqüència directa d’unes aportacions sedimentàries i uns processos que han anat perfilant el dipòsit. Podríem descriure la micromorfologia com una microexcavació.

L’estudi d’aquestes mostres aportarà llum sobre les diferents estances i estructures del jaciment, per seguir coneixent aspectes de la vida dels antics habitants de la Font de la Canya.

Darrera de cada excavació, es decideix quines mostres poden resultar interessants per la recerca, es recullen mitjançant benes de guix per tal que els blocs de sediment no és facin malbé i les seves estructures internes arribin intactes al laboratori. Un cop al laboratori, es fa un primer estudi del bloc i s’envien al Servei de Micromorfologia i Anàlisi d’Imatge de la Universitat de Lleida. Al Servei es realitzen diferents tractaments específics, els  tallen i els fan làmines primes que després la Xana estudiarà al microscopi.

La Xana és la responsable de la recollida i de l’estudi de les mostres. L’anàlisi d’aquestes, forma part de la seva tesi doctoral que dirigeix la Dra. Mercè Bergadà especialista en el tema i pertanyent al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB).

Video de cloenda dels concerts

Aqui us presentem un video sobre les activitats portades a terme durant el Concert-Vermut de Júdit Lov a la Font de la Canya del passat diumenge dia 6 de setembre.

Molt agraïts pel gran treball de l’Albert Garcia, de l’empresa AeroCat UAV Services, col·laborador actiu en la recerca científica al jaciment .

Si necessiteu imatges aèries o videos com aquest, no dubteu en posar-vos en contacte amb:

AeroCat UAV Services100% recomanable!