Home » Recerca (Page 2)
Category Archives: Recerca
Arqueologia de la mort
A la campanya arqueològica del present any, es va documentar el segon enterrament a la Font de la Canya. L’excavació i documentació del qual va anar a càrrec de la Marta Merino, l’antropòloga del projecte!
Aquest enterrament es va registrar a l’interior d’una sitja envoltat per una gran quantitat de tovots i molt material orgànic (llavors i carbons). El cos es trobava col·locat amb cura a un dels laterals i cobert parcialment per diversos tovots.
Pel que fa al propi cos sabem que es tractava d’una persona de sexe masculí d’entre 8 i 9 anys i pels seus ossos llargs (húmer, cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné) i que mesurava al voltant de 1,38 cm d’alçada.
A través de l’estudi, que actualment s’està cursant, comencem a conèixer altres dades com, per exemple, que patia anèmia (falta de ferro) i que en un moment de la seva vida va patir malnutrició, malalties que deixen diferents marques en els ossos i a les dents.
A mesura que avanci l’estudi antropològic es podran anar desvetllant més dades sobre aquest nen que va habitar Font de la Canya durant el període conegut com primera edat del ferro i que avarca aproximadament els segles VII-VI aC.
Bous, porcs, ovelles i cabres al Penedès d'època ibèrica
En el transcurs del Treball de Fi de Màster, dut a terme per l’arqueozoòleg Sergio Jiménez de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona – IPHES, s’han analitzat gairebé 2.000 ossos del Sector 2 (625-575 aC) excavat l’any 2013.
El treball de l’arqueozoòleg consisteix en recollir i recopilar el màxim d’informació a partir del ossos: des de saber quins animals hi havia, què se’n feia d’ells, de què s’alimentaven i a quina edat se’ls sacrificava; fins a conèixer com els habitants de La Font de la Canya se’ls menjaven i cuinaven, i què va passar després del seu rebuig.
En primer lloc, en aquest treball hem pogut saber que el ramat va estar format per bous, ovelles i cabres, i porcs principalment, i que se’ls va sacrificar en el moment òptim per al consum de la carn. En segon lloc, les marques de tall indiquen que els animals van ser trossejats al mateix jaciment i sempre buscant el màxim rendiment carni. I en tercer lloc, i per sorpresa, l’abundant nombre de mossegades per porcs, ovelles, cabres i bous podria indicar l’existència d’un corral –un tancat d’animals- a l’assentament.
Una part d’aquest treball serà presentat properament al Landscape Archaeology Conference 2016 que tindrà lloc a Uppasala (Suècia) el proper 23 d’agost del 2016.
Font:
JIMÉNEZ-MANCHÓN, S. (2016). Estudio de la gestión de los recursos animales, prácticas alimenticias y pastorales en el yacimiento protohistórico de El Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona). Tesis de Máster. Universitat Rovira i Virgili.
A la recerca d'allò que no es veu
A la campanya arqueològica del mes de maig del 2016, hem realitzat una neteja de sediments paral·lela als treballs d’excavació. Amb la qual, recuperem petits fragments ceràmics, metàl·lics, ossis i lítics que durant l’excavació passen desapercebuts per la seva petita mida. Per recuperar aquestes restes hem utilitzat el sistema de flotació, en el qual una cuba s’omple d’aigua i es col·loca una malla a l’interior. En aquesta cuba s’introdueixen les terres extretes de l’excavació, descendent al fons tota la terra menor a 1 mm de diàmetre. A la malla queden les restes majors a 1 mm, de les quals separem les restes amb un interès arqueològic. Al col·locar les terres en aigua, les restes orgàniques floten. Per poder recuperar-les, apliquem una corrent d’aigua contínua a la cuba on trobem les terres, i a la sortida d’aquesta aigua col·loquem una columna de garbells on queden les restes orgàniques, principalment carbons i llavors. Ambdues són molt útils per realitzar estudis sobre l’agricultura i l’alimentació dels habitants del Turó Font de la Canya en antiguitat. És gràcies a aquests tipus de restes que s’ha pogut documentar els primers indicis de cultiu de raïm i elaboració de vi a Catalunya. Aquests treballs s’han pogut realitzar gràcies a les infraestructures disponibles a Sant Pere d’Avinyó, on comptem amb una zona preparada per fer aquestes feines.
Durant la campanya s’han pogut tractar per aquest mètode un gran volum de terres, gairebé 2000 litres. Gràcies a aquest treball hem pogut recuperar un gran nombre de restes ceràmiques, metàl·liques, òssies i lítiques, a més de nombroses llavors de cereals, que ens aporten informació sobre les activitats econòmiques i comercials que s’efectuaven al jaciment.
Dibuix tècnic de metalls singulars
Durant la campanya arqueològica del mes de maig de 2016 a la Font de la Canya, es decidí incloure l’estudi dels metalls singulars recuperats al llarg d’intervencions anteriors, els quals han estat restaurats. Aquest estudi, a càrrec de Bruna Pelegrín (Universitat de Barcelona), s’ha dividit en dues fases: la primera, en la qual s’està treballant actualment, consisteix en el dibuix dels elements metàl·lics, i la segona, en l’estudi pròpiament de les peces.
El dibuix arqueològic constitueix un recurs important a l’hora d’analitzar els materials mobles recuperats durant les intervencions, ja que permet tenir una representació completa de les peces i facilitar-ne la recerca de paral·lels. El dibuix arqueològic ha de transmetre tota la informació morfològica possible de l’objecte, per la qual cosa ha de plasmar-lo tant de manera frontal com transversalment. La manera canònica de representar elements arqueològics en una imatge és la partició d’aquesta en dos blocs simètrics, la part esquerra de la qual representa la secció de l’objecte, i la dreta la vista frontal.
Tot i que els criteris de dibuix de materials estan clarament estipulats, cada peça és única i requereix de tractaments específics. Els elements metàl·lics solen exigir el dibuix de més d’una secció, i en alguns casos, de vistes diferents, ja que normalment no presenten morfologies uniformes. A més, degut a la fragilitat dels metalls recuperats, s’acostuma a realitzar els dibuixos directament sobre fotografia, per tal de no malmetre les peces amb les eines de dibuix. Aquest és el cas dels materials metàl·lics en procés d’estudi de Font de la Canya, dels quals en podem observar uns exemples a continuació.
La restauració arqueològica
Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.
Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.
Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.
Excavacions de l'any 2016
La campanya d’excavacions arqueològiques d’enguany a la Font de la Canya s’ha dividit en dues fases. La primera, efectuada entre el 15 de març i el 30 d’abril, s’ha realitzat en el marc d’un mòdul d’arqueologia i món ibèric dins el programa de garantia juvenil del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (SOC) i han participat una quinzena de joves de la comarca. La segona fase, efectuada durant el mes de maig, es correspon amb la campanya d’excavacions tradicional, organitzada per la Universitat de Barcelona, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i la Diputació de Barcelona, amb una dotzena de participants.
En relació a la primera fase, el mòdul s’ha realitzat fent pràctiques d’arqueologia al jaciment de Font de la Canya i de laboratori a les instal·lacions de Sant Pere d’Avinyó, on es realitza el curs fins al mes d’octubre del present any. Les restes arqueològiques les han trobades un grup de 16 joves, de 16 a 29 anys, que participen en l’esmentat programa formatiu a Avinyonet del Penedès que promou l’ocupació en nous perfils professionals en el territori, com són l’enoturisme. El mòdul formatiu promou també la formació multidisciplinària dels joves, com és la introducció a l’arqueologia i al món de la vinya i el vi.
El programa formatiu està implementat per dues cooperatives, Insercoop, cooperativa d’inserció laboral, i Actua, cooperativa d’iniciativa social orientada a la promoció social de les persones. Les dues cooperatives han tirat endavant el projecte en col·laboració amb el jaciment de la Font de la Canya, l’escola El Sol i l’escola d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès. Els joves que participen en el programa continuaran la seva tasca amb tres mòduls més, dedicats al lleure, a l’enoturisme i a l’economia social.
En relació a la troballa, el cadàver preibèric, de més de 2.700 anys, s’ha trobat dins d’una sitja del segle VII aC que ha estat reutilitzada com un tomba. La troballa és rellevant ja que aquest tipus de jaciment arqueològics no acostumen a contenir despulles humanes, tot i que a la Font de la Canya es va trobar ara fa 10 anys un altre enterrament de la mateixa època, però, en aquests cas, una jove d’uns 14 anys. L’esquelet de l’infant preibèric s’ha trobat en posició horitzontal i recobert amb tovots. Aquestes característiques donen indicis de l’existència del possibles rituals d’enterrament practicats, entre les primeres comunitats de viticultors de la zona. La troballa va tenir un important ressò mediàtic, com podeu consultar al perfil de Font de la Canya de facebook, twitter, instagram i a fontdelacanya.cat.
Pel que fa a la segona fase, els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 1 tocant a l’est del turó i en l’obertura en extensió i extracció del nivell superficial a la zona 2 i parcialment també a la zona 1 i zona central.
L’excavació de la zona 1, on es troben els espais de treball i gestió de mercaderies, s’ha continuat amb l’excavació arqueològica tant del recinte 7c, situat a la vessant oest, com de diversos recintes situats a la part més alta i est d’aquesta agrupació de cases o espais de treball. Les primeres dades indiquen que es tracten de recintes destinats a l’emmagatzematge de productes continguts en ceràmiques i activitats relacionades amb la gestió de mercaderies, del segle III aC.
Gràcies a l’aportació de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès s’ha pogut invertir molts esforços en moure i extreure metres cúbics de terra superficial, de vital importància per tal d’anar configurant l’orografia original del turó. En aquest sentit, s’ha realitzat una obertura a la zona 2 (sud o entrada tradicional) per tal de preparar aquesta zona per a les excavacions dels propers anys. La zona 2 presenta un gran potencial per les futures excavacions arqueològiques, atès es tracta de la zona residencial més antiga del segle VII aC. Ens permetrà conèixer con vivien i s’organitzaven els primers viticultors d’Avinyonet.
També s’ha realitzat un nou camí d’accés a la vessant oest que porta des del camí paral·lel a la riera de la Font de la Canya al recinte 7 situat a la vessant oest de la zona 1, per garantir l’accés conjunt de diversos grups de visita al jaciment.
Durant els mesos de juliol i agost es duran a terme treballs de laboratori a Sant Pere d’Avinyó, per analitzar totes les restes trobades. A finals d’agost i principis de setembre tindrà lloc una trobada d’especialistes en dibuix arqueològic de molins de pedra i indústria lítica (per obtenir farina), amb participants de França i diverses universitats catalanes. Paral·lelament, la restauradora Mireia Sabaté, responsable de la restauració de Font de la Canya i del Centre d’Interpretació, impartirà un curs a estudiants i especialistes en la matèria fent pràctiques en la restauració de les peces que aniran contingudes a la fase 2 i 3 de l’esmentat Centre.
Micromecenatge a la Font de la Canya
DATA PRESENTACIÓ: Dimecres 11 de maig de 2016
HORA: 12h
LLOC: Sala d’actes del Local d’Esquerres i Centre Interpretació Font de la Canya a Avinyó Nou http://bit.ly/1SXrZwE
Amb l’assistència de Francesc Olivella director de la DO Penedès; Xavi Fornos director de Vinseum i Dani López codirector de la Font de la Canya. L’acte el presentarà Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.
Micromecenatge de cellers penedesencs per a la recerca arqueològica de la vinya i el vi al jaciment ibèric de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.
-Micromecenatge de cellers i institucions del territori per potenciar la recerca arqueològica de la vinya i el vi
-Dues modalitats possibles: col·laboració o patrocini
-El programa de recerca arqueològica durarà 5 anys (2016-2020)
-La recerca es focalitzarà en el celler/magatzem del segle III aC descobert l’any 2014
-Els treballs els realitzaran un equip d’arqueòlogues i arqueòlegs, i joves dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) que gestiona la cooperativa Actua
-La DO Penedès, Vinseum i l’equip d’arqueologia de Font de la Canya impulsen aquest projecte amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès
En què consisteix el projecte?
Es tracta d’un programa de recerca arqueològica de cinc anys (2016-2020) que cerca la complicitat dels cellers penedesencs a través d’un micromecenatge al jaciment ibèric de la Font de la Canya. Es contempla l’excavació arqueològica del celler-magatzem del segle III aC i de l’hàbitat del segle VII aC, amb l’objectiu d’aportar llum sobre els inicis de la vinya i el vi al Penedès i a Catalunya.
El treball de camp, de laboratori i els estudis interdisciplinaris els realitzaran arqueòlegs professionals, estudiants d’arqueologia i un equip de joves del CRAE Toni Inglés de Vilobí del Penedès, gestionat per la cooperativa d’iniciativa social Actua.
Quina és l’aportació dels cellers?
L’aportació es materialitza amb el contracte per cinc anys de compromís amb la recerca arqueològica i l’adquisició per part del celler i/o institució d’una de les següents modalitats:
MODALITAT COL·LABORACIÓ
Metacrilat de 150x120x30 mm que conté una rèplica exclusiva en fibra de vidre d’una llavor de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Aportació anual de 150 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 750 €)
MODALITAT PATROCINI
Vitrina de fusta i vidre dissenyada pel Vinseum que conté 2-3 llavors originals de Vitis vinifera del segle VII aC de Font de la Canya. Disposa de llum LED interior i gel de sílice per a la correcta conservació de les llavors. Aportació anual de 1.000 €, durant els anys 2016-2020 (aportació programa 5 anys: 5.000 €)
Quins són els beneficis?
-Col·laboració/patrocini del projecte de recerca arqueològica de la Universitat de Barcelona a la Font de la Canya, origen de la vinya al Penedès i Catalunya.
-Entrega al celler i/o institució de la modalitat escollida, amb certificació arqueològica de Vinseum i Departament Cultura de la Generalitat de Catalunya.
-Obsequi d’un exemplar del llibre: Guia Arqueològica: Jaciment ibèric de la Font de la Canya: un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. Ed: LlopArt Impressions. 2015. 236 pp., color.
-Descompte del 20% en el preu d’entrada a la visita guiada la Font de la Canya i el taller ArqueoVitis, durant els cinc anys de durada del projecte.
-Dret d’assistència a la presentació dels resultats i l’entrega d’informe/dossier personalitzat anualment.
-Dret d’assistència i participació a la presentació de resultats finals del projecte, l’any 2020.
-Desgravació fiscal de l’aportació.
-Seguiment de l’evolució del projecte mitjançant plataforma EnoturismePenedès, Vinseum, Turisme Avinyonet i Font de la Canya (xarxes socials i web).
Qui mossegava els ossos després dels humans?
Entre els estudis arqueozoològics a la Font de la Canya, destaca -per la seva singularitat- una línia que està recercant sobre què va succeir amb els ossos dels animals després del seu consum com aliment. Les primeres dades d’aquest estudi indiquen que la majoria de les restes analitzades han estat afectades per les arrels, corrents d’aigua; moltes altres, però, han estat mossegades, posteriorment, per altres animals.
Actualment, s’estan identificant els tipus de mossegades i s’estan prenent les mesures per determinar quins animals les van causar, i així contribuir a la interpretació funcional de l’espai de la zona 2 de la Font de la Canya. La identificació de mossegades d’animals com ovelles, cabres, porcs i vaques sobre els ossos podria suggerir la presència d’una pleta, cercat o cleda en aquest sector del jaciment durant la fase de l’ibèric antic (segles VI-V aC). A més, el consum d’ossos per part d’herbívors no estaria relacionat amb la carn restant en aquests, sinó amb el consum de sals minerals presents en ossos secs.
Silenci! Previnguts….acció!
El passat dissabte dia 5 la Ciutadella ibèrica de Calafell va ser l’escenari de la gravació d’un documental pel Centre d’interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA, actualment en fase de construcció. Una trentena de persones del món de l’arqueologia, la didàctica i altres ciències socials, van ser protagonistes de diferents escenificacions de la vida quotidiana de la cultura del ibers, amb el vi com a fil conductor.
El vi en el comerç de béns de prestigi, en el món simbòlic i de les creences, en les festivitats col·lectives…..un element de cohesió social.
Moltes gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració, a l’Equip de Reconstrucció Històrica Ibercalafell, els tècnics d’Aerocat i als treballadors de Calafell Històric.
Què es van cruspir les ovelles i cabres… abans de morir?
Les dents són un tresor pels arqueòlegs!
Els aliments consumits per ovelles i cabres deixen diverses evidències sobre les dents durant el procés de masticació, com esgarrapades o petites depressions que s’esborren cada cop que l’animal menja. El seu estudi permet conèixer, entre altres, com va ser el darrer àpat de l’animal. Actualment, un total de 20 mandíbules d’ovelles i cabres estan sent estudiades per l’arqueòleg Sergio Jiménez, de l’equip de Font de la Canya.
S’han realitzat motlles de les mandíbules dels exemplars arqueològics i, posteriorment, s’han omplert amb una resina d’alta resolució, que possibilita l’observació amb l’ajuda d’un microscopi estereoscopi. Aquest és un mètode que no destrueix la mostra i que ha estat poc utilitzat en els estudis zooarqueològics de la Prehistòria Recent.
L’alimentació d’aquests ramats es basaria principalment en gramínies (plantes herbàcies), però la intensitat d’aquesta en femelles podria indicar -hipotèticament- una major cura en de la seva alimentació durant la temporada del part. La presència d’herbes baixes podria indicar una sobreexplotació dels terrenys de pastura.
Aquesta recerca vol aportar llum sobre l’explotació ramadera a la Font de la Canya i específicament sobre l’alimentació dels ramats d’ovelles i cabres, entre mascles i femelles i, fins i tot, segons l’edat. Som-hi!
Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya
