Home » Activitats (Page 3)

Category Archives: Activitats

La restauració arqueològica

Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.

Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.

Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.

Excavacions de l'any 2016

La campanya d’excavacions arqueològiques d’enguany a la Font de la Canya s’ha dividit en dues fases. La primera, efectuada entre el 15 de març i el 30 d’abril, s’ha realitzat en el marc d’un mòdul d’arqueologia i món ibèric dins el programa de garantia juvenil del Servei d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (SOC) i han participat una quinzena de joves de la comarca. La segona fase, efectuada durant el mes de maig, es correspon amb la campanya d’excavacions tradicional, organitzada per la Universitat de Barcelona, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i la Diputació de Barcelona, amb una dotzena de participants.

En relació a la primera fase, el mòdul s’ha realitzat fent pràctiques d’arqueologia al jaciment de Font de la Canya i de laboratori a les instal·lacions de Sant Pere d’Avinyó, on es realitza el curs fins al mes d’octubre del present any. Les restes arqueològiques les han trobades un grup de 16 joves, de 16 a 29 anys, que participen en l’esmentat programa formatiu a Avinyonet del Penedès que promou l’ocupació en nous perfils professionals en el territori, com són l’enoturisme. El mòdul formatiu promou també la formació multidisciplinària dels joves, com és la introducció a l’arqueologia i al món de la vinya i el vi.

Instalacions a Sant Pere d'Avinyó, laboratori i zona de tallers. Imatge Aerocat UAV Services

El programa formatiu està implementat per dues cooperatives, Insercoop, cooperativa d’inserció laboral, i Actua, cooperativa d’iniciativa social orientada a la promoció social de les persones. Les dues cooperatives han tirat endavant el projecte en col·laboració amb el jaciment de la Font de la Canya, l’escola El Sol i l’escola d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès. Els joves que participen en el programa continuaran la seva tasca amb tres mòduls més, dedicats al lleure, a l’enoturisme i a l’economia social.

En relació a la troballa, el cadàver preibèric, de més de 2.700 anys, s’ha trobat dins d’una sitja del segle VII aC que ha estat reutilitzada com un tomba. La troballa és rellevant ja que aquest tipus de jaciment arqueològics no acostumen a contenir despulles humanes, tot i que a la Font de la Canya es va trobar ara fa 10 anys un altre enterrament de la mateixa època, però, en aquests cas, una jove d’uns 14 anys. L’esquelet de l’infant preibèric s’ha trobat en posició horitzontal i recobert amb tovots. Aquestes característiques donen indicis de l’existència del possibles rituals d’enterrament practicats, entre les primeres comunitats de viticultors de la zona. La troballa va tenir un important ressò mediàtic, com podeu consultar al perfil de Font de la Canya de facebook, twitter, instagram i a fontdelacanya.cat.

Font de la Canya a TV3

Font de la Canya a RTVE

Pel que fa a la segona fase, els treballs s’han centrat en l’excavació de la zona 1 tocant a l’est del turó i en l’obertura en extensió i extracció del nivell superficial a la zona 2 i parcialment també a la zona 1 i zona central.

L’excavació de la zona 1, on es troben els espais de treball i gestió de mercaderies, s’ha continuat amb l’excavació arqueològica tant del recinte 7c, situat a la vessant oest, com de diversos recintes situats a la part més alta i est d’aquesta agrupació de cases o espais de treball. Les primeres dades indiquen que es tracten de recintes destinats a l’emmagatzematge de productes continguts en ceràmiques i activitats relacionades amb la gestió de mercaderies, del segle III aC.

Gràcies a l’aportació de l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès s’ha pogut invertir molts esforços en moure i extreure metres cúbics de terra superficial, de vital importància per tal d’anar configurant l’orografia original del turó. En aquest sentit, s’ha realitzat una obertura a la zona 2 (sud o entrada tradicional) per tal de preparar aquesta zona per a les excavacions dels propers anys. La zona 2 presenta un gran potencial per les futures excavacions arqueològiques, atès es tracta de la zona residencial més antiga del segle VII aC. Ens permetrà conèixer con vivien i s’organitzaven els primers viticultors d’Avinyonet.

També s’ha realitzat un nou camí d’accés a la vessant oest que porta des del camí paral·lel a la riera de la Font de la Canya al recinte 7 situat a la vessant oest de la zona 1, per garantir l’accés conjunt de diversos grups de visita al jaciment.

Durant els mesos de juliol i agost es duran a terme treballs de laboratori a Sant Pere d’Avinyó, per analitzar totes les restes trobades. A finals d’agost i principis de setembre tindrà lloc una trobada d’especialistes en dibuix arqueològic de molins de pedra i indústria lítica (per obtenir farina), amb participants de França i diverses universitats catalanes. Paral·lelament, la restauradora Mireia Sabaté, responsable de la restauració de Font de la Canya i del Centre d’Interpretació, impartirà un curs a estudiants i especialistes en la matèria fent pràctiques en la restauració de les peces que aniran contingudes a la fase 2 i 3 de l’esmentat Centre.


Crèdits de Projecte
Crèdits curs de formació de monitor i guia d'enoturisme del SOC

Penúltima presentació de la guia de la Font de la Canya

Si no vas poder assistir a la presentació de la guia a Sant Pere d’Avinyó, a Vilafranca del Penedès, a Vilanova i la Geltrú o a Calafell, ara ho pots fer a la llibreria Malvasia de Llibres de Sitges (c/ Espatller, 20).

L’acte tindrà lloc el proper divendres 22 de gener a dos quarts de vuit del vespre.

La presentació anirà a càrrec dels autors; de Joan Garcia Targa, arqueòleg; d’Albert Tubau, president de l’IEP i d’Oriol de la Cruz, alcalde d’Avinyonet del Penedès.

Us hi esperem!

Silenci! Previnguts….acció!

El passat dissabte dia 5 la Ciutadella ibèrica de Calafell va ser l’escenari de la gravació d’un documental pel Centre d’interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA, actualment en fase de construcció. Una trentena de persones del món de l’arqueologia, la didàctica i altres ciències socials, van ser protagonistes de diferents escenificacions de la vida quotidiana de la cultura del ibers, amb el vi com a fil conductor.


El vi en el comerç de béns de prestigi, en el món simbòlic i de les creences, en les festivitats col·lectives…..un element de cohesió social.
Moltes gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració, a l’Equip de Reconstrucció Històrica Ibercalafell, els tècnics d’Aerocat i als treballadors de Calafell Històric.

Un pont de pel·lícula…. a la Ciutadella Ibèrica de Calafell

Demà dissabte, i part del diumenge, la Ciutadella Ibèrica de Calafell serà l’escenari d’un documental sobre la cultura ibèrica i la vinya i el vi, que formarà part de la museografia del Centre d’Interpretació de la Font de la Canya: DO VINIFERA.

Una trentena d’arqueòlegs, actrius i actors, figurants i col·laboradors/es reviuran diversos aspectes de la vida de la cultura ibèrica amb la vinya i el vi com a fil conductor. Si no teniu res a fer durant el pont us convidem a venir a conèixer aquest fantàstic jaciment calafellenc i, de pas, comprovar que hi ha darrere de les càmeres d’Aerocat.cat.

Volem agrair a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i a l’Equip de Reconstrucció Història Ibercalafell la seva col·laboració en aquesta megaproducció cinematogràfica.

Què es van cruspir les ovelles i cabres… abans de morir?

Les dents són un tresor pels arqueòlegs!

Els aliments consumits per ovelles i cabres deixen diverses evidències sobre les dents  durant el procés de masticació, com esgarrapades o petites depressions que s’esborren cada cop que l’animal menja.  El seu estudi permet conèixer, entre altres, com va ser el darrer àpat de l’animal. Actualment, un total de 20 mandíbules d’ovelles i cabres estan sent estudiades per l’arqueòleg Sergio Jiménez, de l’equip de Font de la Canya.

S’han realitzat motlles de les mandíbules dels exemplars arqueològics i, posteriorment, s’han omplert amb una resina d’alta resolució, que possibilita l’observació amb l’ajuda d’un microscopi estereoscopi. Aquest és un mètode que no destrueix la mostra i que ha estat poc utilitzat en els estudis zooarqueològics de la Prehistòria Recent.

L’alimentació d’aquests ramats es basaria principalment en gramínies (plantes herbàcies), però la intensitat d’aquesta en femelles podria indicar -hipotèticament- una major cura en de la seva alimentació durant la temporada del part. La presència d’herbes baixes podria indicar una sobreexplotació dels terrenys de pastura.

Aquesta recerca vol aportar llum sobre l’explotació ramadera a la Font de la Canya i específicament sobre l’alimentació dels ramats d’ovelles i cabres, entre mascles i femelles i, fins i tot, segons l’edat. Som-hi!

Preparant les vitrines del nou Centre d'Interpretació

Des de fa setmanes estem treballant, a Avinyonet del Penedès, amb la restauració i conservació de tot el material arqueològic que anirà exposat al nou centre d’interpretació del jaciment.

Els treballs de conservació i restauració, dirigits i executats per la Mireia Sabaté, de l’equip de recerca de Font de la Canya, es basen en els criteris de la mínima intervenció i el màxim respecte per a la integritat de la història de les peces; la finalitat és aconseguir la màxima estabilitat i llegibilitat dels objectes, per tal que el visitant pugui gaudir-los i també puguin comprendre millor com eren aquests objectes durant la seva vida en el passat.

Per a fer-ho s’estan aplicant les tècniques actuals de conservació i restauració, amb materials estables i compatibles amb les peces i entre elles per tal de garantir al màxim la seva durabilitat i la  reversibilitat.

Inauguració de les obres de museïtzació

El proper dissabte 7 de novembre a les 12:00 del migdia tindrà lloc al jaciment ibèric de la Font de la Canya l’acte d’inauguració de les obres de museïtzació que s’han dut a terme durant els darrers mesos per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Aquesta actuació ha dotat de millors serveis i recursos per a la conservació i la promoció d’aquest patrimoni d’Avinyonet del Penedès, origen de la vinya, així com per a millorar l’experiència dels visitants a aquest recurs del municipi i comarca.

A l’acte acompanyaran als membres del consistori representants del SPAL de la Diputació de Barcelona encapçalats pel Diputat delegat d’infraestructures i habitatge el Sr. Josep Ramon Mut i Bosque, així com també el Diputat adjunt de Turisme el Sr. Ramon Riera i Bruch.

Font de la Canya en virtual

Darrerament s’ha produït una autèntica revolució gràcies a l’ús quotidià de dispositius mòbils (smartphones, tablets i phablets), accedint a un ampli ventall d’informació que permet, entre altres, acostar-nos a indrets llunyans en el temps i l’espai.

Des del punt de vista patrimonial i arqueològic, s’ha començat a utilitzar aquestes noves aplicacions, per exemple, per fer més atractiva l’educació de les ciències socials introduint nous plantejaments en la visualització del patrimoni.

Actualment la Roser Escuer i en Joan Bernal, arqueòlegs de l’equip de recerca de la Font de la Canya, treballen en la recreació en 3D de la zona 1, on es troben els habitacles destinats als treballs de gestió i emmagatzematge, del segle III aC amb l’objectiu de mostrar com era la vida quotidiana dins aquest centre de mercaderies de la Cossetània ibèrica.

La recreació en 3D s’inclourà dins d’una App, que integrarà la visita tant del jaciment arqueològic com del Centre d’Interpretació de la Font de la Canya a Avinyó nou, Avinyonet del Penedès.

Visualitzar visor 3D recinte 2 skechfab

Els ramats de la Font de la Canya: transhumància a l’edat del ferro?

‘Som el que mengem’ cada cop té més sentit. A partir d’anàlisis químiques de l’esmalt de les dents hem pogut saber què menjaven i d’on venien 7 ovelles trobades a les sitges d’epoca ibèrica del jaciment de Font de la Canya.

Els resultats d’aquest estudi pilot, encapçalat per la Dra. Silvia Valenzuela i Sergio Jiménez (responsables de l’arqueozoologia a Font de la Canya), publicat a la revista Journal of Archaeological Science Reports, mostren que les ovelles van créixer a les immediacions del jaciment, i que segurament no van transhumar cap a altres zones com el Garraf o la plana central.

La seva dieta era sobretot estacional, probablement amb una aportació de mill a l’estiu. Saber això és possible gràcies als elements químics de carboni, oxigen i estronci, que tots els animals incorporem al nostre organisme a partir dels aliments i l’aigua que ingerim. Actualment s’està ampliant el número de dents analitzades i, properament, podrem donar més detalls sobre la dieta i l’origen de les ovelles de la Font de la Canya, un centre de mercaderies d’època ibèrica al bell mig del Penedès.