Home » General » Les Vitis de Font de la Canya arriben a VINSEUM

Les Vitis de Font de la Canya arriben a VINSEUM

Ahir es va formalitzar el dipòsit definitiu d’un conjunt de 527 pinyols de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) conservats sota els efectes de la mineralització, recuperats dins la sitja SJ171 de la fase més antiga del jaciment de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), datada entre els anys 650-600 aC o primera edat del ferro.

Vitis vinifera ssp vinifera Font de la Canya (s. VII aC)
Cares ventrals, dorsals i laterals de llavors de Vitis vinifera ssp. vinifera mineralitzades de Font de la Canya, segle VII aC.

La sitja SJ171 de Font de la Canya

Aquesta sitja es va excavar durant la campanya arqueològica de l’any 2011. Prèviament, s’havia delimitat durant l’excavació de la sitja SJ132, l’any 2008, que la retalla parcialment. Es troba situada molt a prop de la zona d’hàbitat del segle III aC, concretament a la banda més septentrional.

Durant l’excavació es van documentar els següents nivells arqueològics:

UE1601: primer nivell de farciment format per ceràmiques a mà, fauna, carbons i una bossada de cendres, individualitzada per al seu posterior mostreig.

UE1648: segon nivell de farciment que conforma un con de direcció central, format per restes de matèria orgànica, cendres i fragments de solera de llar de foc.

UE1649: tercer i darrer nivell amb restes de ceràmica a mà i de solera de llar de foc, així com restes de carbons.

Anàlisi arqueobotànica (carpologia: llavors i fruits)

El mostreig de sediment de la sitja SJ171 s’ha dut a terme mitjançant una màquina de flotació de sediments arqueològics. La UE1601 no ha proporcionat cap resultat i la bossada de cendres només  restes antracològiques.

En canvi, les UE1648 i UE1649 es caracteritzen per la seva riquesa en material carpològic carbonitzat i, especialment, mineralitzat. S’han rentat un total de 115 litres de sediment: 1 litre de la bossada de cendres de la UE1601, 64 litres de la UE1648 i 50 litres de la UE1649. Posteriorment, les mostres s’ha transportat fins al laboratori per a la selecció i tria de les mateixes. Aquest procés ha permès recuperar alguns fragments de ceràmiques i de solera de llar de foc, així com les restes arqueozoològiques i antracològiques, en procés d’estudi.

Mesures (en mm) de 10 llavors de raïm mineralitzades:

UE Llargada Amplada Gruix Situació calaza
1648 4,88 3,77 3,06 2,34
1648 4,75 2,73 1,95 2,6
1648 4,88 3,06 2,02 2,28
1648 4,7 3,02 3,02 2,67
1648 3,51 2,73 2,02 1,5
1649 4,36 2,93 2,08 2,28
1649 4,23 2,6 1,63 2,15
1649 5,79 3,51 2,67 3,32
1649 4,49 3,19 1,95 2,08
1649 5,2 3,2 2,28 2,6

Pel que fa l’anàlisi carpològica, destaca la troballa d’un important conjunt de restes mineralitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera). Es tracta de la concentració carpològica més nombrosa de la fase del segle VII aC a tota Catalunya. A més de les llavors de raïm, s’han recuperat centenars de restes de sarments i peduncles de Vitis, llavors de figues (Ficus carica), centenars de fragments de matèria informe mineralitzada, copròlits d’ovelles i/o cabres i una vintena de crisàlides d’insectes, també sota els efectes de la mineralització. Aquest conjunt és característic d’un context de fossa sèptica. És probable que les restes fossin abocades a la sitja amb les deixalles fecals humanes i/o animals i amb les deixalles culinàries domèstiques (com indiquen les restes carbonitzades de cereals, lleguminoses i altres espècies en procés d’estudi).

La mineralització és un procés posdeposicional que conserva les llavors i fruits sota la forma d’esquelets de fosfat de calci. És freqüent recuperar restes mineralitzades en fosses, sitges, abocadors, etc. amortitzades amb sediment de tipus calcari, d’argila, sorra o llims. En contacte amb l’aigua, que transporta sals minerals, es produeix un procés de mineralització que permet que s’impregnin aquests esquelets a les parets cel·luloses de les restes vegetals. Quan la llavor es podreix l’esquelet es presenta com una rèplica exacte de la superfície de la resta.

Consideracions preliminars

Una vegada la sitja va deixar de complir la seva funció original (dipòsit de cereal) es va reutilitzar com abocador de deixalles i  fossa sèptica. La proximitat de la sitja SJ171 amb la zona d’hàbitat de Font de la Canya, suggereix que les restes documentades al seu interior provenen d’activitats domèstiques. Així, les restes de raïm es podrien haver consumit en forma de fruit fresc o sec i, posteriorment, llençat a la sitja dins dels excrements humans (la qual cosa va afavorir la mineralització). Per altra banda, no es pot descartar que les llavors de raïm i els centenars de sarments i branquetes de Vitis siguin el subproducte resultant d’una premsada de raïm, és a dir, la brisa. A la mateixa sitja s’han identificat sis llavors carbonitzades de raïm, una de les quals està aixafada o comprimida. A l’actualitat, s’està efectuant l’estudi definitiu del conjunt de materials arqueològics recuperats a la sitja.

La recerca arqueològica a Font de la Canya ha d’anar encaminada a ampliar el coneixement actual de la vinya i el vi a les diferents fases històriques del jaciment, especialment interessant la fase més antiga del segle VII aC. Paral·lelament, és necessari iniciar un programa d’estudis interdisciplinaris bioarqueològics (carpologia, antracologia, palinologia, arqueologia molecular, genètica, etc.) sobre diferents materials arqueològics (llavors, carbons de fusta, pol·len, àcid tartàric, etc.).

L’objectiu final ha de ser caracteritzar les primeres varietats de vinyes cultivades al territori, definir els sistemes de cultius emprats i experimentar amb els sistemes de premsat del raïm i l’elaboració del vi.  En definitiva, reproduir els mètodes i tècniques dels primers vitivinicultors del Penedès, combinant investigació científica i divulgació històrica.


Leave a comment